ES BALL DES CÒSSIL (O BALL D’ESCÒCIA)

ES BALL DES CÒSSIL (O BALL D’ESCÒCIA)

Estendard G.F. Castell de Sant Felip 003És una dansa arrelada al poble des Castell que gràcies a l’interès de les diverses generacions l’han mantingut ben viu durant més de dos-cents anys.

 

El seu origen no està clar, alguns treballs publicats sobre el folklor de Menorca afirmen que fou introduït per soldats escocesos perteneixents a un regiment anglès establert a Menorca, més concretament al Castell de Sant Felip, durant la segona dominació britànica en el segle XVIII.

 

Trobam referències d’aquest ball al DIE BALEAREN de l’Arxiduc Lluis Salvador, Francesc Hernández Sanz al Compendi de Geografia i Història de l’illa de Menorca, Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca) en el llibre Cançons populars de Menorca d’en Xavier Moll, Pedro Riudavets a la Història de l’illa de Menorca, Deseado Mercadal al Folklor musical de Menorca i Xavier Martín intervenció a Jornades de Cultura Popular a Formentera.

 

Cal destacar que catorze anys després de la darrera dominació britànica 1802, trobam la primera font documental; l’any 1816 el capità Joan Roca en fa referència al seu diari comentant la interpretació del ball precisament a Cala Corb coincidint amb la visita d’una personalitat eclesiàstica.

També comenta que el 29 de juny de 1821, amb motiu de la festivitat de Sant Pere, per la nit s’organitzaren a la plaça de San Fernando dins el recinte del Carme diversos actes festius, i després es va ballar l’anomenat ball del Cossil.

El 1833 el suplement del butlletí oficial, amb motiu de la jura de la princesa Maria Isabel, comenta que es van celebrar una sèrie d’actes, i entre ells s’interpretà “el dificil y divertido baile denominado el Còssil”.

El 1860 amb motiu dels actes organitzats per la visita a Menorca de la reina Isabel II es fa referència que conclòs el besamanos, 18 joves de “Villacarlos” ballaren baix els balcons del palau el tradicional ball des còssil.

Fins aquesta darrera constància escrita només tenim noticia d’actuacions dutes a terme coincidint amb visites o actes oficials rellevants.

El 1880 arran de la petició del segon tinent de batle Pedro Prats, portaveu d’un grup de veïns, sol·licita que s’oficialitzi aquest ball amb el suport municipal i es demana una subscripció popular recolzada per l’Ajuntament per l’adquisició de la vestimenta per 14 balladors.

A partir d’aquest moment sabem que es balla amb certa regularitat i que es fa coincidir amb festes assenyalades.

Al llarg de tots aquests anys, tant la vestimenta com el nombre de balladors han anat variant.

 

Els anys 50 amb motiu de la filmació de la pel·licula “El correo del Rey”, la productora va finançar la nova indumentària. Quasi bé al final de la filmació podem veure a l’Esplanada des Castell la interpretació d’aquest ball figurant que un regiment escocès el balla a Menorca per darrera vegada, en el comiat dels anglesos de l’illa de Menorca.

 

L’Arxiduc Lluís Salvador a la vegada que indica que és un ball introduït pels anglesos fa constar amb una nota que aquest origen és dubtós, podria procedir del folklor mallorquí, concretament del ball des Cossiers o ball de Cossis, típic de Mallorca des del segle XVII.

 

Francesc d’Albranca, en el llibre Cançons populars menorquines d’en Xavier Moll, diu: A s’Arraval nova i aumon més de Menorca, hi roman ben dreta i sencera, com fita folklòrica de s’estada dels Jans, es ball des còssil, terme que, segons diuen, és corrupció de ball d’Escòcia. Veritable quarter general dels anglesos durant ses seves estades a Menorca (1713-1802). S’Arraval Nova, a on hi deixaren abundor de sa saba, conserva, com a penyora, entre altres, aquest devertiment popular, que es reserva per dies de festa grossa. Es una mena de ball de bastons, una dansa militar atlètica, o d’esport, com diuen ara. Sa música té es ritme de sa tonada de s’aigo-ròs de la pagesia i també es toca amb fabiol, a solo o a duo, acompanyant-se amb es mateix tum-tutum-tum d’es tambó i endemés amb es ring-riring-ring de sa ringlera de cascavells que a cada antiparó porten els balladors.

 

Deseado Mercadal, en el llibre el folklore musical de Menorca, diu: “Se ha fantaseado no poco sobre la procedencia del “Ball d’Escòcia”, evidentemente introducido por soldados escoceses pertenecientes a un regimiento inglés de guarnición en Menorca duranta la ya citada segunda dominación británica (1763-1781). El que vulgo, por corrupción, haya venido denominando “Ball des còssil” en vez de “Ball d’Escòcia” a dicha danza”.

 

Pedro Riudavets Tudurí, en la seva obra Historia de la isla de Menorca, diu: “La variedad de los bailes en nuestra isla, y particularmente en Mahon, guarda analogía con sus distintos dominadores. Los ingleses se significaron con la introducción del Ball des Còsil, corrupcion del baile de Escocia, que sin duda algun regimiento de escoceses introdujo en el pueblo o Arrabal de San Felipe, cuyos habitantes lo han venido perpetuando en la nueva población de Villacarlos, y que durante el carnaval suelen correrse hasta Mahon para ejecutar en público aquella vistosa danza”.

Xavier Martín interpreta la possibilitat que el seu origen sigui a Catalunya el segle XV, concretament a Manresa i Tarragona, com a ball de Cossis.

 

El doctor Pedro J. Bosch, en l’article publicat al diari Menorca al 1985 amb motiu de la seva visita a Edinburg, assisteix al festival castrense militar anomenat “Tattoo” i presencia la interpretació del tradicional ball nacional d’Escòcia, i el considera com a precursor indiscutible del nostre Ball des Còssil.

 

Aquest ball s’acompanya d’un músic que toca al mateix temps un tambó i una flauta o fabiol.

Està composta per 16 membres, encara que antigament se sap que van arribar fins a 20 i en ocasions, a causa de la falta de balladors, es desenvolupa amb 12 components, un d’ells és el que dirigeix i dóna les ordres per realitzar els canvis en les distintes figures que es formen.

Cada component du un bastó a la mà adornat amb cintes de color blau uns i vermell els altres. Els bastons tenen la funció de formar les diferents figures en el desenvolupament de la dansa. El pas consisteix en un petit bot a cada compàs, canviant de peu a cada compàs.

A l’entrar a l’escenari, els balladors es col·locquen en una formació de dues fileres que recorda les formacions militars. El darrer que entra és el ballador que dirigeix el ball, i es col·loca al davant de la formació. A partir d’aquí i a una senyal de l’esmentat dirigent, el qual toca les paletes, que són dues peces de llenya que es piquen una contra l’altra marcant el ritme de la dansa, s’inicia el ball, i els balladors comencen a desfilar, enllaçant els baston i formant diferents figures. En primer lloc es dibuixa una serp que es repeteix després de cada nova figura; una estrella gran, un caragol, tres estrelles i un pont.

S’acaba la dansa amb la mateixa posició inicial, és a dir, en formació de dues fileres. La persona que dirigeix, fa un senyal amb les paletes per indicar el final de la dansa.

Pel que fa a la vestimenta, al no tenir documentació escrita que ho avali, ha anat variant al llarg dels anys, unes vegades per la probresa de la població i altres per l’evolució. Però en els últims 60 anys no ha canviat gaire, està formada per les peces següents:

 

o   Brusa blanca

o   Corpinyo negre

o   Falda a quadres escocesos, fins als genolls

o   Calcetins beix o blancs

o   Sabates negres o espardenyes

o   Gorra allargada de color negre i amb una franja de la mateixa tela que la falda, és a dir, de quadres escocesos, i adornada amb una pluma a la banda dreta.

 

Els balladors, vestits la meitad de color vermell i l’altre de color blau, es col·loquen a la formació de manera que queden intercal·lats els dos colors.

 

Grup de ball des Còssil de l’any 1929Ball des      Còssil        1929-1930

 

Ball des Còssil a l’any 1949Ball des Còssil 1949

 

Grup de ball des Còssil en el 300 Aniversari Illa del Rei (1711-2011)Ball des Còssil. 300 aniversari Hospital Illa del Rei 079